plugim a
estones, sí,
però que ens neixi un bri de verd
-
adaptació dels
versos de la Maribel
dissabte, 21 de desembre del 2013
dilluns, 2 de desembre del 2013
a ras de terra
la nuesa d’aquest silenci a la pell
et parla del fred;
escoltes altres silencis
per encendre
i enlairar paraules càlides
dissabte, 30 de novembre del 2013
la mort
a petits glops, la mort
o de sobte, a qualsevol revolt,
com el silenci del mar que
s’estilitza a la tardor,
com la neu que, a l’hivern, cau a flocs,
com l’ona expansiva que esclata a sol post...
i s’espesseix la tristor d’un pàl·lid gris
per no sucar en el negre més fosc de la vida.
dissabte, 2 de novembre del 2013
Hainbat bide egiteke - Tants camins per fer
Paisatge des de casa Xebas, a Zestoa, estiu 2013
Hainbat bide egiteke, hainbat urrats emateko, hainbat bide aurretik.
Nekearekin bideak musikaren pasio-bideetan,
bide irekiak
goiz hotzean desagertzen diren ildoetatik
udazken honetan, azken bulkadak
nekea eta irrika desagertarazi dituenean.
Egindako bideak eta egiteke daudenak
eta, aitzitik, oraindik osatu gabe dauden bizi-zauriak.
Oroitu ditut joan-etorriak,
zoko guztiak miatu eta gelditu egin naiz,
begirada lurrean finko. Begiak tenkatuta,
hutsa luzatu eta oroitzapenak bidertzen dira.
Zure bidaia amaitu denean,
zurekin,
arimaren paisaia hau bizi dut berriz.
lluïsa
bide irekiak
goiz hotzean desagertzen diren ildoetatik
udazken honetan, azken bulkadak
nekea eta irrika desagertarazi dituenean.
Egindako bideak eta egiteke daudenak
eta, aitzitik, oraindik osatu gabe dauden bizi-zauriak.
Oroitu ditut joan-etorriak,
zoko guztiak miatu eta gelditu egin naiz,
begirada lurrean finko. Begiak tenkatuta,
hutsa luzatu eta oroitzapenak bidertzen dira.
Zure bidaia amaitu denean,
zurekin,
arimaren paisaia hau bizi dut berriz.
lluïsa
Ekhiñe Egiguren-ek itzulia
traduït a l'euskera: Ekhiñe Egiguren
traduït a l'euskera: Ekhiñe Egiguren
Tants camins per fer,
camins de sofrença en camins
de passió musical,
camins oberts
en camins
que s’esfumen, al matí fred
d’aquesta tardor, quan l’última empenta
de vida tanca la passió i la sofrença.
Trams ja fets i per fer
i encara sense guarir les ferides
de la vida.
Rememoro anades i vingudes,
exploro tots els racons i m’aturo
amb la mirada clavada a terra. Tibats el ulls,
el buit estira i multiplica
records fixats.
Quan s’ha acabat el teu viatge,
amb tu
revisc
aquest paisatge de l’ànima.
lluïsarevisc
aquest paisatge de l’ànima.
dilluns, 7 d’octubre del 2013
d'un tendre silenci
Fotografia original de Lourdes Humet
un tel de tendresa
s’estén
discret
al palmell de la pedra
muda de paraules,
esclato
en silencis
ardents
lluïsa
dilluns, 30 de setembre del 2013
amb mots de tardor
a redós dels reptes pendents,
engrunes de penes flotant, esperen
encara un cel
en colors de tardor,
abans que no fosquegin els dies
i les ombres s’inquietin amb noves
incerteses.abans que no fosquegin els dies
lluïsa
dimarts, 17 de setembre del 2013
al límit de la nit
se’m
despentina
la calma
al límit de la nit
el silenci
descansa
per despertar
amb noves aleslluïsa
divendres, 13 de setembre del 2013
Setembre se'n va i ve
A L’Escala, des de la Medusa
Setembre se’n va i ve
Setembre perd els seus dies,
indecís i sense soroll,
amb l’enyor del sol
que ja no escalfa.
Tampoc
no s’endu la solitud ni les pors
de les hores fosques.
El rostre del setembre
em ve
de cara i em remou a dins,
en el lloc de la inclemència,
que se’n va i ve
i no
s’acaben mai
els neguits.
els neguits.
Cap al tard, a la nit
del cor, tanco el ulls
per mirar la solitud.
M’aixoplugo
sota l’empara del pensament,
en la llum silent
de la finestra encesa.
lluïsa dimarts, 3 de setembre del 2013
haikus d'estiu
Entre els núvols,
després de la tempesta,
el sol festeja.
La veu trencada
va clamant
dies amples
en lenta
espera.
Passen les
hores
i dura poc
la vida.
La set
camina.
Allò que es guanya
a frec d’allò tan fràgil.
Em sé viva,
ara.
Amb tu, a punt d’alba,
per fer les nits més clares.
La calma es vincla.
lluïsa
lluïsa
vora el riu
vora el riu
ençà del vent,
el buit
del gris silenci
s’espesseix.
la nit del dia
aviva,
a ritme lent,
solituds que
verdegen.
amb tremolor
reculo les passes dels anys,
reconec la foscor
del rostre
del temps aquell,
i se’m desfà la
nuesa de la vida
als dits.
al refugi íntim
dels mots,
en el moviment
incessant
de les fulles, els
verds m’atien
els ulls
envers records
inesborrables.
bec l'aigua
en la veu que bull
enllà de les
paraules mudes.
s’encenen versos de solitud.
lluïsa
A peu, vora el riu Urola, a l’agost
dilluns, 2 de setembre del 2013
del blau més net
del blau més net
a l'alçada del cel,
el blau més net
en aquest temps
de fang
a les
entranyes;
en sec
i, sense el
silenci dels verds,
m’allunyo
per endinsar-me.
lluïsa
Zestoan, 2013-ko abustuan. Lili jauregi aurrean
davant el palau Lili a Zestoa, a l’agost 2013
diumenge, 1 de setembre del 2013
RECORDS RETROBATS
L’embat de vent,
amb estels a la
fosca,
accelera la por.
Boirosa i sola.
Vestigis de filferros
a la mà tremolosa.
El dol retroba,
al passeig vora el riu,
vols de fils adormits,
i el núvol gris
s’enlaira lentament
amb vestit de silenci,
fent cap enrere,
amb ombres de tristesa
i entranyes de tendresa.
Batent les ales,
cavalco la mirada
al fil de les onades.
Els fils desgrano.
L’emoció roda sola,
lassitud per enlloc.
L’ànima plora
en veus de silenci
al voltant de la pena.
Com aquest vent
que acarona silencis,
desentranyo la terra,
respiro el dia
i el cabdell fil a fil
en el verd paradís.
Que només val
desig de calma blava,
ser cercador a la nit
i anar desfent
de la vida les
traces
en l’entrellat dels fils;
la mà oberta
i tants somnis al vent
poblant la nit desperta,
amb els fils closos
en l’aire que els envolta,
salpant una alba nova.
Lluïsa
Lluïsa
Trobats: UN EMBAT DE VENT.
Escultures d’en Ferran
Vives,
suport fotogràfic d’en Miquel Sala
i estímul literari en l'intercanvi amb el Pepe Altair
suport fotogràfic d’en Miquel Sala
i estímul literari en l'intercanvi amb el Pepe Altair
Subscriure's a:
Missatges (Atom)