ACCÉS TANCAT
Sense fars, sense ports,
fred sobre gel,
diàspora aspra amb sons d’esglai.
Borda la mar, vomita sal.
Tot clos i cru.
Estroncats els somnis, braços caiguts,
noms abocats a sobreviure a dies
terrorífics i nits d’insomni.
L’ombra recorre els passos sense pas.
Plens d’absència,
ulls corcats de pena
pidolen engrunes de bes.
És concert maldestre a l’horitzó sense estels,
olor de dignitat ferida.
Les fronteres eleven
la nevada d’un dolor persistent.
Per fondre els nostres murs
en
la terra comuna denegada,
un foc de llum encesa sobre el fred del gel
i ales esteses amb entranyes de tendresa.