diumenge, 16 d’abril del 2017

Amb tot estès

                                                                                                Maragda C.


                                                   Amb tot estès

                                           Dies de sol i fred alhora.
                                           Vora la mar, el grapat de petxines desgastades a les mans
                                            i un allau de quimeres al vol. I ençà,
                                            a la sorra de la vida,
                                            fam i crit
                                            onegen les velles cicatrius que les aigües no saben falcar.

                                            Lentament, en el trencar coral de les onades,
                                            lletres petites marinades
                                            escriuen
                                            el dolor del néixer
                                            i del morir.

                                            Però a la línia de l’horitzó, amb tot estès,
                                            un batec de llum tempera pell i ànima,
                                            posa l’accent al teló de la mirada i dibuixa després
                                            l’instant del fluix de la tendresa.

                                            Ancorats els velers, suren presències
                                            submergides. I els senyals impertinents
                                            de les ferides respiren.

                                             Al cel d’abril,
                                             respiren.                                         Sant Pol de Mar, abril 2017

Amb tot estès

                                                                                                    Maragda C.



                                                                   Amb tot estès


                                     Dies de sol i fred alhora.
                                     Vora la mar, el grapat de petxines desgastades a les mans
                                     i un allau de quimeres al vol. I ençà,
                                     a la sorra de la vida,
                                     fam i crit
                                     onegen les velles cicatrius que les aigües no saben falcar.

                                     Lentament, en el trencar coral de les onades,
                                     lletres petites marinades
                                     escriuen
                                     el dolor del néixer
                                     i del morir.

                                     Però a la línia de l’horitzó, amb tot estès,
                                     un batec de llum tempera pell i ànima,
                                     posa l’accent al teló de la mirada i dibuixa després
                                     l’instant del fluix de la tendresa.

                                     Ancorats els velers, suren presències
                                     submergides. I els senyals impertinents
                                     de les ferides respiren.

                                     Al cel d’abril,
                                     respiren.
                                                                                               lluïsa
                                                                                                                        Sant Pol de Mar, abril 2017