Maragda
escric a l’aigua
quan al país tant n’escasseja
i una
tempesta solar
ha cremat les flors d’oliveres;
escric a l’aigua
quan els boscos masteguen cendra
i carrers burxats es dessagnen;
escric a l’aigua
ara que els incendis s’entesten
a esclafir en viu la llengua;
sense allunyar-me del vers,
soc a l’ombra del desert
i escric a l’aigua:
ara que el foc encén la sembra
i la collita dels
afectes,
allà on tu ets i on et fas aigua
on tu ets i et fas aigua
