RECORDS RETROBATS

                                                                     

                                                                                L’embat de vent,

amb estels a la fosca,

accelera la por.

Boirosa i sola.

Vestigis de filferros

a la mà tremolosa.

El dol retroba,

al passeig vora el riu,

vols de fils adormits,

i el núvol gris

s’enlaira lentament

amb vestit de silenci,

fent cap enrere,

amb ombres de tristesa

i entranyes de tendresa.

Batent les ales,

cavalco la mirada

al fil de les onades.

Els fils desgrano.

L’emoció roda sola,

lassitud per enlloc.

L’ànima plora

en veus de silenci

al voltant de la pena.

Com aquest vent

que acarona silencis,

desentranyo la terra,

respiro el dia

i el cabdell fil a fil

en el verd paradís.

Que només val

desig de calma blava,

ser cercador a la nit

i anar desfent

de la vida les  traces

en l’entrellat dels fils;

la mà oberta

i tants somnis al vent

poblant la nit desperta,

amb els fils closos

en l’aire que els envolta,

salpant una alba nova. 
                                                                                   Lluïsa

Trobats: UN EMBAT DE VENT.

Escultures d’en Ferran Vives, 
suport fotogràfic d’en Miquel Sala
i estímul literari en l'intercanvi amb el Pepe Altair