Maragda
De dia i de nit
cruix la nit. Creuats
el foc, el fum,
la fam, el fred i l’ofec,
el dolor íntim on nia
la por. I s’enruna
la vida en el
silenci més cru. Resseca la cendra,
s’ennegreix
el cel.
I en el dedins de
dins, un crit d’esglai
i l’enyor pel verd
encès.
De dia i de nit.
