Camí barrat
Tarda caient
amb
paraules per desnuar
i olor de cendra
per arreu.
Amb la por
guardada,
un fred somort íntim
i
lletres ferides,
llum
suspesa i dolor
colpidor
encès. Crit
de
silenci lligat.
La
dignitat fent niu.
El
nus ve
d’enllà, i tornen
mots a mig dir,
veritats grises.
Al pulmó de
l’hivern,
empedrat
el cel,
preservar la memòria.
