Entre els núvols,
després de la tempesta,
el sol festeja.
La veu trencada
va clamant
dies amples
en lenta
espera.
Passen les
hores
i dura poc
la vida.
La set
camina.
Allò que es guanya
a frec d’allò tan fràgil.
Em sé viva,
ara.
Amb tu, a punt d’alba,
per fer les nits més clares.
La calma es vincla.
lluïsa
lluïsa
Es un cant a l'esperança, a la vida,...tot arriba. La calma que ens uneix.
ResponElimina