La vida, companya de viatge,
igual que la mort,
quan arriba.
I vaig de camí,
en mig del brogit de peces
sense endreçar encara,
on despunten les ones,
de tants records trossejats.
És on soc,
a l’espera del cant de l’alba.
Tant sols la mirada
És sense fi la mirada
en el teu caminar descalç,
tant si duus la llum del sol
com l’ombra d’un vaixell que s’enfonsa;
tant si és el somriure discret
com la negror de runa desfeta.
I ara, en el fred del vent,
a l’horitzó del mar obert,
és ací on abrigo el teu cant,
la música dels ulls.
I en desfullar la mirada
de tu i de mi, se’ns revela,
tot a l’instant, el to, el gest,
el respir i el tacte.
Per pouar, en el silenci
i, en el blau de l’aigua clara,
només la mirada.
Dia Mundial de la Poesia 2023
Maragda
Al bell mig dels llums
que ens enlluernen,
la
broma d’horabaixa;
i
en camí de travessar
aquest
temps esquerp
de
l’hivern enfredorit
-vermell
de guerra i d’amenaces-,
fer renéixer més,
a cor de mare,
l’esclat
de llum reveladora
que
escalfa
la mirada,
ens desclou les ombres,
i l’horitzó se’ns obre
fins a copsar l’essència
a cor de mare.
escric a l’aigua
quan al país tant n’escasseja
i una
tempesta solar
ha cremat les flors d’oliveres;
escric a l’aigua
quan els boscos masteguen cendra
i carrers burxats es dessagnen;
escric a l’aigua
ara que els incendis s’entesten
a esclafir en viu la llengua;
sense allunyar-me del vers,
soc a l’ombra del desert
i escric a l’aigua:
ara que el foc encén la sembra
i la collita dels
afectes,
allà on tu ets i on et fas aigua
on tu ets i et fas aigua
Maragda C.
Ressona la memòria.
Em retorna
aquella capsa de fils
on rescabalo records de l’oblit.
Sense soroll,
fins a tocar mare
sargiria, ara més, la tendresa
a les arrels.
La vida m’esperona a respirar.
Maragda
De dia i de nit
cruix la nit. Creuats
el foc, el fum,
la fam, el fred i l’ofec,
el dolor íntim on nia
la por. I s’enruna
la vida en el
silenci més cru. Resseca la cendra,
s’ennegreix
el cel.
I en el dedins de
dins, un crit d’esglai
i l’enyor pel verd
encès.
De dia i de nit.
Ales esteses, espais infinits
per recórrer camins encara
inexplorats.
Delerosament,
elevarem el futur
fins a territoris desconeguts.
En aquest demà,
que ja és ara,
contemplarem nous paisatges.
Amb renovada mirada,
sempre més, cercarem
més d’un camí per fer.
