Tant sols la mirada

 

                Tant sols la mirada

                                                        

                És sense fi la mirada

                en el teu caminar descalç,

                tant si duus la llum del sol

                com l’ombra d’un vaixell que s’enfonsa;

                tant si és el somriure discret

                com la negror de runa desfeta.                      

 

                I ara, en el fred del vent,

                a l’horitzó del mar obert,

                és ací on abrigo el teu cant,

                la música dels ulls.    

 

                I en desfullar la mirada

                de tu i de mi, se’ns revela,

                tot a l’instant, el to, el gest,

                el respir i el tacte.

                         

                Per pouar, en el silenci

                i, en el blau de l’aigua clara,

                només la mirada.

                                                

                        Dia Mundial de la Poesia 2023

Nadal 2022

 

                                                                                                 Maragda

                                                Al bell mig dels llums

                                               que ens enlluernen,

                                                la broma  d’horabaixa;

                                                i en camí de travessar

                                                aquest temps esquerp

                                                de l’hivern enfredorit

                                                -vermell de guerra i d’amenaces-,

                       

                                                fer renéixer més,

                                                                              a cor de mare,

                                                l’esclat de llum reveladora

                                                que escalfa la mirada,

                                                ens desclou les ombres,               

                                                i l’horitzó se’ns obre

                                                fins a copsar l’essència  

                                                                                         a cor de mare. 

escric a l'aigua

                                                            Maragda

                                    escric a l’aigua

 

    quan al país tant n’escasseja

    i una  tempesta solar

    ha cremat les flors d’oliveres;

 

    escric a l’aigua

    quan els boscos masteguen cendra

    i carrers burxats es dessagnen;  

 

    escric a l’aigua

    ara que els incendis s’entesten 

    a esclafir en viu la llengua;

 

        sense allunyar-me del vers,

        soc a l’ombra del desert

        i escric a l’aigua:

 

        ara que el foc  encén la sembra

        i la collita dels afectes,

 

        allà on tu ets i on et fas aigua   

                                       

 

                                        

 

                                      

                                        on tu ets i et fas  aigua

 

Ressonàncies

                                                                                                                                                      Maragda C.

 

                    Ressona la memòria.

                    Em retorna

                                        aquella capsa de fils

                    on rescabalo records de l’oblit.

                    Sense  soroll,

                    fins a tocar mare

                    sargiria, ara més, la tendresa

                                                       a les arrels.

 

                    La vida m’esperona a respirar.

 

 

De dia i de nit

 

                                                                                                            Maragda

                        De dia i de nit

                        cruix la nit. Creuats el foc, el fum,

                        la fam, el fred i l’ofec,

                        el dolor íntim on nia la por. I s’enruna

                        la vida en el silenci més cru. Resseca la cendra,

                        s’ennegreix

                        el cel.

 

                        I en el dedins de dins, un crit d’esglai

                        i l’enyor pel verd encès.

                        De dia i de nit.   

                                              

                                              Dia Mundial de la Poesia, 21 de març  2022 

Ales esteses

 

                    Ales esteses, espais infinits

                    per recórrer camins encara

                    inexplorats.

 

                    Delerosament,

                    elevarem el futur

                    fins a territoris desconeguts.

 

                    En aquest demà,

                    que ja és ara,

                    contemplarem nous paisatges.

 

                    Amb renovada mirada,

                    sempre més, cercarem

                    més d’un camí per fer.

 

Sense fronteres

“Anem ara, en silenci, recobrant 

 pel riu del temps quiet totes les coses” 

Joan Vinyoli 

Reclosa en el silenci, 

un no sé què d’aire tèrbol 

dansa en salpar revolts de por inquieta. 

A la cruïlla, carrers plens 

de mots atrapats pel dol del llarg hivern, 

i veus suspeses al vent del sí sé què. 

Tacat de sang el color de la pell, 

turbulències arreu 

i olor de fum fosc al món incert que ve. 

L’horitzó ensorrat fa pes 

de caure 

més avall. 

Bategarà un bri de llum al cor del món ferit, 

si no travessem els nostres núvols, murs de misèria? 

Quan surarà la pell de primavera, a l’univers 

                                                      sense fronteres? 

8 de juny 2020,