dijous, 16 de juny de 2022

Ressonàncies

                                                                                                                                                      Maragda C.

 

                    Ressona la memòria.


                    Em retorna

                                        aquella capsa de fils

                    on rescabalo records de l’oblit.

                    Sense  soroll,

                    fins a tocar mare

                    sargiria, ara més, la tendresa

                                                       a les arrels.

 

                    La vida m’esperona a respirar.

 

 

dimecres, 23 de març de 2022

De dia i de nit

 

                                                                                                            Maragda


                        De dia i de nit

                        cruix la nit. Creuats el foc, el fum,

                        la fam, el fred i l’ofec,

                        el dolor íntim on nia la por. I s’enruna

                        la vida en el silenci més cru. Resseca la cendra,

                        s’ennegreix

                        el cel.

 

                        I en el dedins de dins, un crit d’esglai

                        i l’enyor pel verd encès.

                        De dia i de nit.   

                                              

                                              Dia Mundial de la Poesia, 21 de març  2022 

diumenge, 19 de setembre de 2021

Ales esteses

 


                    Ales esteses, espais infinits

                    per recórrer camins encara

                    inexplorats.

 

                    Delerosament,

                    elevarem el futur

                    fins a territoris desconeguts.

 

                    En aquest demà,

                    que ja és ara,

                    contemplarem nous paisatges.

 

                    Amb renovada mirada,

                    sempre més, cercarem

                    més d’un camí per fer.

 


diumenge, 13 de juny de 2021

Sense fronteres

“Anem ara, en silenci, recobrant 
 pel riu del temps quiet totes les coses” 
Joan Vinyoli 


Reclosa en el silenci, 
un no sé què d’aire tèrbol 
dansa en salpar revolts de por inquieta. 
A la cruïlla, carrers plens 
de mots atrapats pel dol del llarg hivern, 
i veus suspeses al vent del sí sé què. 

Tacat de sang el color de la pell, 
turbulències arreu 
i olor de fum fosc al món incert que ve. 
L’horitzó ensorrat fa pes 
de caure 
més avall. 

Bategarà un bri de llum al cor del món ferit, 
si no travessem els nostres núvols, murs de misèria? 

Quan surarà la pell de primavera, a l’univers 
                                                      sense fronteres? 

8 de juny 2020,

dimecres, 27 de maig de 2020

Si fos primavera




Si fos primavera,
la natura en flor i les gavines  
dansant vora el riu,     
desafiarien el món fatigat,   
els dies d’ofec callat.    

Si fos primavera,
sobre el contrallum, a doll,                                        
la neu desplegaria més veritats.         
Enfora i endins respirarien  
tronc i escorça junts.                            

Si fos primavera,  
els enigmes del negre tan negre                  
batrien el pensament.                
Amb la sorra blanca als peus  
més caminaríem a sol post.          

Si fos primavera,
a l’ombra del dol esclataria                        
un enfilall de paraules mudes.         
I en el vers del silenci, un floc de bellesa:                        
l’immens del blau i la tendresa del verd,  

                    si fos primavera...


dimecres, 29 d’abril de 2020

Haikus en temps de confinament




                                             Espai endins,
                                                 ençà de les finestres,
                                             eixamplo els dies.

                                             En brots incerts
                                             camino les paraules,
                                             i un alè d’aire.                 

                                             Al lloc més íntim,
                                             alentida la vida,
                                             retinc les hores.                           

                                             Un plec de veu
                                             dilata la mirada,
                                             si és primavera.

                                             Arboro el temps
                                             en flaire de records.
                                             Conreo afectes.                                      

                                             Per un sol vers
                                             en el pulmó dels ulls,
                                             alleto somnis.

                                             Amb l’ànim prest
                                             i lletres aromant,
                                             m’arriben roses.


dilluns, 30 de març de 2020

clam silent

                                                                           Zestoa, desembre 2019

                                        clam silent

en temps infinit,
quan l’aire negre tentineja
en el minso degoteig de respir
                                                    de tons de grisa pedra,

enmig de la fosquedat a la via,
a prop de la boca del riu, on les aus
no volen fer niu,

i tu esmicoles el polsim dels minuts
en la solitud i la vida negada a tants,
per  tantes hores tan desiguals,
...
i després, en el dol de la distància,

                  un plegat de síl·labes
retallades en el revés d’estretes voreres,
criden
que la primavera és ara silenci,
que el temporal cruix arreu i sense treva,

fins que en el silenci
neixin llavors de primavera.


                            lluïsa, 25 març 2020, versos de quarantena