21 de març - Dia Mundial de la Poesia 2026

 

                                                                                                           Foc a les mans... enmig                                                                                                                             d’aquesta falsa placidesa.                                                                                                                                       Montserrat Abelló                                               

                            El buf d’un aspre vent

                            ens revela el caos d’incertesa,

                            davant el ferotge desgavell

                            d’espectacle bèl·lic.

 

                            I mentre el foc a les mans es consumeix

                            enmig d’aquesta falsa placidesa,

                            creix la cendra pels carrers

                            i sonen accents esquerps...

 

                            Sense gir de guió ni un bri d’alè

                            que ens escalfi les mans i la pell,

                            a la intempèrie,

 

                            cantarelles de lletres, mera supervivència

                            i fugida de batecs de primavera.

                            Ofec de la veritable espera.

Al solstici d'hivern

                                                                    Al solstici d’hivern

                                                Enmig de la nit,

                                                amb engrunes de fred i envestides

                                                de mar i de rius,

                                                a les palpentes,

                                                i tanta fredor a cada costat,

                                                                signes de verdor em diuen

                                                                que, al solstici d’hivern, les ferides

                                                s’han de cosir

                                                abans que la terra es torni erma.

                                                                Per veure florir els ametllers.

                                                                                                                 7 de febrer 2026

Batecs d'estel - Nadal 2025

 

                                                                        Batecs d’estel

                                            Llums i colors llueixen als carrers

                                            mentre fumegen dies inquiets, amb més

                                            anuncis de guerres al tauler. Arreu, és negra la neu

                                            al pendent de la incertesa i, a la intempèrie,

                                            damunt la cendra, cada cop són més les morts tendres.

                                            ¿Resistirem el fred i serem a temps de desfer-nos

                                            de l’ofec d’estels cridaners, de fer estrènyer

                                            el nostre vincle amb un gest genuí i així poder

                                            celebrar la nova primavera?

                                            Davant i darrere d’un nou alè d’esperança,

                                            se’ns revela, lluent,

                                            el batec del veritable estel.

l

                                                                            Bon Nadal 2025 i un millor 2026

Flors d'ametller

                                     Dia Mundial de la Poesia 2025

                                                                                   amb mirada d’hivern

                                                                                                                Maragda

                                                                Flors d’ametller

                                            L’hivern rebel és als meus peus,

                                            mirant de front el fred que em pesa:

                                            misèria fins a la cruesa,

                                            guerres i rèmores i, sense fi, més patiment.

                                            

                                            Serà que els humans som de pedra?

                                            Que no s’endureixin més les veus

                                            ni la pena, que endins portem.

                                            Recollim la pluja i recosim les ferides,

                                            preservem mans i peus del fred

                                            i encenguem promeses de primavera.

                                            Obrim més finestres a la tendresa

                                            i que, arreu, esclatin flors d’ametller.

                                                                                                                21 març 2025

DESIDERATA

 

                                                                                                            Maragda

                                                                    DESIDERATA

                                                                            far 

                            desanimat recreant el capvespre,

                                                                                  pell 

                            expectant de pluja neta de primavera,

                                                                                              fils 

                            blaus cosint traus d’un món massa emboirat,

                                                                                                   flocs 

                            de neu lliscant sobre fulles de tardor apilades,

                                                                                                            ulls 

                            amatents a desfer ombres llargades al planeta incert,

                                fer bategar els dies i les nits a l’horitzó del cor.

                                                            Dia Mundial de la poesia 2024

On és l'estrella? Nadal 2023

 

                                                                         Maragda

On és l’estrella?

 

        En mig d'aquesta fosca nit

        d'inèrcies i esquerdes arreu...,

        en tibar la pell del silenci

        es desperta a l’anima       un clam                

        de vida amb renovat alè

        i, al clot del cor                un verd serè

                                                         on és l’estrella,

                                           ple d’aigua i de llum,        que ressona                     

        més i més,                         per tota la terra.

 

La vida, companya de viatge

 

                                                                                              Maragda 2023        

            La vida, companya de viatge,   

            igual que la mort,

                                            quan arriba. 

 

           I vaig de camí,

           en mig del brogit de peces

           sense endreçar encara,

                                         on despunten les ones,

                                         de tants records trossejats. 

          És on soc,     

                              a l’espera del cant de l’alba.