En mig d'aquesta fosca nit
d'inèrcies i esquerdes arreu...,
en tibar la pell del silenci
es desperta a l’anima un
clam
de vida amb renovat alè
i, al clot del cor un verd serè
on és l’estrella,
ple d’aigua i de llum, que ressona
més i més, per
tota la terra.
La vida, companya de viatge,
igual que la mort,
quan arriba.
I vaig de camí,
en mig del brogit de peces
sense endreçar encara,
on despunten les ones,
de tants records trossejats.
És on soc,
a l’espera del cant de l’alba.
Tant sols la mirada
És sense fi la mirada
en el teu caminar descalç,
tant si duus la llum del sol
com l’ombra d’un vaixell que s’enfonsa;
tant si és el somriure discret
com la negror de runa desfeta.
I ara, en el fred del vent,
a l’horitzó del mar obert,
és ací on abrigo el teu cant,
la música dels ulls.
I en desfullar la mirada
de tu i de mi, se’ns revela,
tot a l’instant, el to, el gest,
el respir i el tacte.
Per pouar, en el silenci
i, en el blau de l’aigua clara,
només la mirada.
Dia Mundial de la Poesia 2023
