a petits glops, la mort
o de sobte, a qualsevol revolt,
com el silenci del mar que
s’estilitza a la tardor,
com la neu que, a l’hivern, cau a flocs,
com l’ona expansiva que esclata a sol post...
i s’espesseix la tristor d’un pàl·lid gris
per no sucar en el negre més fosc de la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada