si
la tendresa fos meva
quan
s’aprima més la vida!
com
el sol d’hivern que acarona el fred,
si
la tendresa fos meva.
diumenge, 26 de gener del 2014
a recer dels ulls
un poema
és
far foradant el capvespre, i un bat
de
sol, abrigall, bany
de
llum a la pell;
dimecres, 1 de gener del 2014
”’unebat” de LEOK’K, in
memoriam Xebas
Es dobleguen amb dolor
les línees, trencades a l’horitzó.
Les mans enjogassades amb la baqueta,
batent platerets i tambors,
descansen dins les arestes dels records.
Mut el cel, com un silenci que s’allunya.
I a l’angle de l’infinit,
ressò de música viva.
...........
Oinazez tolesten dira
lerroak, odaiertzean apurtuak.
Makilekin jolas egiten zuten
eskuak,
txindatak eta danborrak joaz,
oroitzapenen ertzean diraute
orain.
Mutua zerua isiltzen den
isilunea bezain.
Eta infinituaren angulura,
musika biziaren oihartzuna.
Ekhiñe Egiguren-ek itzulia.
Traduït a l’euskera:
Ekhiñe Egiguren
petits espais...
”’unebat” de LEOK’K, in
memoriam Xebas
Es dobleguen amb dolor
les línies esquinçades a l'horitzó.
les línies esquinçades a l'horitzó.
Les mans, enjogassades amb la baqueta
batent platerets, tambors,
descansen dins les arestes dels records.
Mut el cel, com un silenci que s’allunya.
I a l’angle de l’infinit,
ressò de música viva.
...........
Oinazez tolesten dira
lerroak, egunen odaiertzean apurtuak.
Makilekin jolas egiten zuten
eskuak,
txindatak eta danborrak joaz,
oroitzapenen ertzean diraute
orain.
Mutua zerua isiltzen den
isilunea bezain.
Eta infinituaren angulura,
musika biziaren oihartzuna.
Ekhiñe Egiguren-ek itzulia.
Traduït a l’euskera:
Ekhiñe Egiguren
Subscriure's a:
Missatges (Atom)