dissabte, 2 de novembre del 2013

Hainbat bide egiteke - Tants camins per fer

                                           Paisatge des de casa Xebas, a Zestoa, estiu 2013

    
                Hainbat bide egiteke, hainbat urrats emateko, hainbat bide aurretik.

                     Nekearekin bideak musikaren pasio-bideetan,
                     bide irekiak
                     goiz hotzean desagertzen diren ildoetatik
                     udazken honetan, azken bulkadak
                     nekea eta irrika desagertarazi dituenean.

                     Egindako bideak eta egiteke daudenak
                     eta, aitzitik, oraindik osatu gabe dauden bizi-zauriak.

                     Oroitu ditut joan-etorriak,
                     zoko guztiak miatu eta gelditu egin naiz,
                     begirada lurrean finko. Begiak tenkatuta,
                     hutsa luzatu eta oroitzapenak bidertzen dira.

                     Zure bidaia amaitu denean,
                     zurekin,
                     arimaren paisaia hau bizi dut berriz.                         

                                                                                                                       lluïsa
                                                                                                               Ekhiñe Egiguren-ek itzulia
                                                                                                               traduït a l'euskera: Ekhiñe Egiguren

         Tants camins per fer,                                                                

         camins de sofrença en camins                    
         de passió musical,
                                        camins oberts en camins
         que s’esfumen, al matí fred
         d’aquesta tardor, quan l’última empenta
         de vida tanca la passió i la sofrença.

         Trams ja fets i per fer
         i encara sense guarir les ferides
         de la vida.
                
                     Rememoro anades i vingudes,
         exploro tots els racons i m’aturo
         amb la mirada clavada a terra. Tibats el ulls,
         el buit estira i multiplica
         records fixats.
  
         Quan s’ha acabat el teu viatge, 
         amb tu 
                     revisc 
                     aquest paisatge de l’ànima.
                                                                         lluïsa

1 comentari: