sense far a l’ànima
se’ns fa fosc, ens fem nit,
nit sense estels.
amb tanta llum
fer nets els ulls, les mans,
llaurar els dies.
Entre els plecs del silenci
elevar el
futur.
diumenge, 14 de desembre del 2014
dissabte, 30 d’agost del 2014
dilluns, 9 de juny del 2014
quan el temps declina
la
lluny de juny
no
entra per la finestra
quan el temps
declina;
quan el temps
declina;
tanmateix
arrenca
en versos
divendres, 14 de febrer del 2014
es farà de dia?
et sorprèn la vida
amagada
a la
nit canviant
i esperones,
vers a vers,
un cel d’albadesdiumenge, 2 de febrer del 2014
explorant
entre els dits se'm fan fonedisses
les arrels
cap misteri no descansa
en l’aixopluc de les paraules
vestida de negre
la pena punyent enmig de les fulles
on puc endinsar-me?
diumenge, 26 de gener del 2014
si la tendresa fos meva...
si
la tendresa fos meva
quan
s’aprima més la vida!
com
el sol d’hivern que acarona el fred,
si
la tendresa fos meva.
a recer dels ulls
un poema
és
far foradant el capvespre, i un bat
de
sol, abrigall, bany
de
llum a la pell;
dimecres, 1 de gener del 2014
”’unebat” de LEOK’K, in
memoriam Xebas
Es dobleguen amb dolor
les línees, trencades a l’horitzó.
Les mans enjogassades amb la baqueta,
batent platerets i tambors,
descansen dins les arestes dels records.
Mut el cel, com un silenci que s’allunya.
I a l’angle de l’infinit,
ressò de música viva.
...........
Oinazez tolesten dira
lerroak, odaiertzean apurtuak.
Makilekin jolas egiten zuten
eskuak,
txindatak eta danborrak joaz,
oroitzapenen ertzean diraute
orain.
Mutua zerua isiltzen den
isilunea bezain.
Eta infinituaren angulura,
musika biziaren oihartzuna.
Ekhiñe Egiguren-ek itzulia.
Traduït a l’euskera:
Ekhiñe Egiguren
petits espais...
”’unebat” de LEOK’K, in
memoriam Xebas
Es dobleguen amb dolor
les línies esquinçades a l'horitzó.
les línies esquinçades a l'horitzó.
Les mans, enjogassades amb la baqueta
batent platerets, tambors,
descansen dins les arestes dels records.
Mut el cel, com un silenci que s’allunya.
I a l’angle de l’infinit,
ressò de música viva.
...........
Oinazez tolesten dira
lerroak, egunen odaiertzean apurtuak.
Makilekin jolas egiten zuten
eskuak,
txindatak eta danborrak joaz,
oroitzapenen ertzean diraute
orain.
Mutua zerua isiltzen den
isilunea bezain.
Eta infinituaren angulura,
musika biziaren oihartzuna.
Ekhiñe Egiguren-ek itzulia.
Traduït a l’euskera:
Ekhiñe Egiguren
Subscriure's a:
Missatges (Atom)