”’unebat” de LEOK’K,  in memoriam Xebas

                                             Es dobleguen amb dolor

                                                      les línees, trencades a l’horitzó.

       

                                                      Les mans enjogassades amb la baqueta,

                                                      batent platerets i tambors, 

                                                      descansen dins les arestes  dels records.

                                                      Mut el cel, com un silenci que s’allunya.

       

                                                      I a l’angle de l’infinit,

                                                      ressò de música viva.

                                                                                                   ...........

       

                                                      Oinazez tolesten dira

                                                      lerroak, odaiertzean apurtuak.

                                                      Makilekin jolas egiten zuten eskuak,

                                                      txindatak eta danborrak joaz,

                                                      oroitzapenen ertzean diraute orain.

                                                      Mutua zerua isiltzen den isilunea bezain.

       

                                                     Eta infinituaren angulura,

                                                     musika biziaren oihartzuna.                   

                                                                             Ekhiñe Egiguren-ek itzulia.

                                                                             Traduït a l’euskera: Ekhiñe Egiguren

petits espais...

                                         ”’unebat” de LEOK’K,  in memoriam Xebas

    

        Es dobleguen amb dolor
        les línies esquinçades a l'horitzó.

       

        Les mans, enjogassades amb la baqueta

        batent platerets, tambors, 

        descansen dins les arestes  dels records.

        Mut el cel, com un silenci que s’allunya.

       

        I a l’angle de l’infinit,

        ressò de música viva.

                                               ...........

       

        Oinazez tolesten dira

        lerroak, egunen odaiertzean apurtuak.

        Makilekin jolas egiten zuten eskuak,

        txindatak eta danborrak joaz,

        oroitzapenen ertzean diraute orain.

        Mutua zerua isiltzen den isilunea bezain.

       

        Eta infinituaren angulura,

        musika biziaren oihartzuna.                   

                                                                             Ekhiñe Egiguren-ek itzulia.

                                                                             Traduït a l’euskera: Ekhiñe Egiguren

un bri de verd

                             plugim a estones, sí,

                             però que ens neixi un bri de verd

       -          adaptació dels versos de la Maribel

a ras de terra

                                         
                                              la nuesa d’aquest silenci a la pell

                                              et parla del fred;

                                           escoltes altres silencis

                                              per encendre

                                              i enlairar paraules càlides

la mort

                         
                         a petits glops, la mort

                         o de sobte, a qualsevol revolt,

                                com el silenci del mar que s’estilitza a la tardor,

                                        com la neu que, a l’hivern, cau a flocs,

                                                com l’ona expansiva que esclata a sol post...

                         i s’espesseix la tristor d’un pàl·lid gris

                         per no sucar en el negre més fosc de la vida.    


                         

Hainbat bide egiteke - Tants camins per fer

                                           Paisatge des de casa Xebas, a Zestoa, estiu 2013

    

                Hainbat bide egiteke, hainbat urrats emateko, hainbat bide aurretik.

                     Nekearekin bideak musikaren pasio-bideetan,
                     bide irekiak
                     goiz hotzean desagertzen diren ildoetatik
                     udazken honetan, azken bulkadak
                     nekea eta irrika desagertarazi dituenean.

                     Egindako bideak eta egiteke daudenak
                     eta, aitzitik, oraindik osatu gabe dauden bizi-zauriak.

                     Oroitu ditut joan-etorriak,
                     zoko guztiak miatu eta gelditu egin naiz,
                     begirada lurrean finko. Begiak tenkatuta,
                     hutsa luzatu eta oroitzapenak bidertzen dira.

                     Zure bidaia amaitu denean,
                     zurekin,
                     arimaren paisaia hau bizi dut berriz.                         
                                                                                                                       lluïsa

                                                                                                               Ekhiñe Egiguren-ek itzulia
                                                                                                               traduït a l'euskera: Ekhiñe Egiguren

         Tants camins per fer,                                                                

         camins de sofrença en camins                    

         de passió musical,

                                        camins oberts en camins

         que s’esfumen, al matí fred

         d’aquesta tardor, quan l’última empenta

         de vida tanca la passió i la sofrença.

         Trams ja fets i per fer

         i encara sense guarir les ferides

         de la vida.

                

                     Rememoro anades i vingudes,

         exploro tots els racons i m’aturo

         amb la mirada clavada a terra. Tibats el ulls,

         el buit estira i multiplica

         records fixats.

  

         Quan s’ha acabat el teu viatge, 

         amb tu 
                     revisc 
                     aquest paisatge de l’ànima.

                                                                         lluïsa

d'un tendre silenci

                              






Fotografia original de Lourdes Humet


                              
                                  un tel de tendresa

                      s’estén

                                    discret

                      al palmell de la pedra

                      muda de paraules,

                      esclato

                      en silencis

                                                                  ardents

                                                                                                      lluïsa