veus de silenci

    ”’unebat” de LEOK’K,  in memoriam Xebas

                                             Es dobleguen amb dolor

                                                      les línees, trencades a l’horitzó.

       

                                                      Les mans enjogassades amb la baqueta,

                                                      batent platerets i tambors, 

                                                      descansen dins les arestes  dels records.

                                                      Mut el cel, com un silenci que s’allunya.

       

                                                      I a l’angle de l’infinit,

                                                      ressò de música viva.

                                                                                                   ...........

       

                                                      Oinazez tolesten dira

                                                      lerroak, odaiertzean apurtuak.

                                                      Makilekin jolas egiten zuten eskuak,

                                                      txindatak eta danborrak joaz,

                                                      oroitzapenen ertzean diraute orain.

                                                      Mutua zerua isiltzen den isilunea bezain.

       

                                                     Eta infinituaren angulura,

                                                     musika biziaren oihartzuna.                   

                                                                             Ekhiñe Egiguren-ek itzulia.

                                                                             Traduït a l’euskera: Ekhiñe Egiguren