ulls aprenents de l’hivern
en la rosada matinal,
mentre bufa el vent
en el verd intens
i emergeix seré
un blavós de cel,
amb la molsa als
llavis,
i la pena tibant la
pell,
ulls aprenents de
l’hivern
filen en silenci,
el
pes de la neu,
l’abisme del dubte,
el
fang de la vida
inquiets dins la
polpa,
més que mai abans,
allotgen el bri,
més nostàlgia de més
enllà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada