Tant sols la mirada
És sense fi la mirada
en el teu caminar descalç,
tant si duus la llum del sol
com l’ombra d’un vaixell que s’enfonsa;
tant si és el somriure discret
com la negror de runa desfeta.
I ara, en el fred del vent,
a l’horitzó del mar obert,
és ací on abrigo el teu cant,
la música dels ulls.
I en desfullar la mirada
de tu i de mi, se’ns revela,
tot a l’instant, el to, el gest,
el respir i el tacte.
Per pouar, en el silenci
i, en el blau de l’aigua clara,
només la mirada.
Dia Mundial de la Poesia 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada