escric a l'aigua

                                                            Maragda

                                    escric a l’aigua

 

    quan al país tant n’escasseja

    i una  tempesta solar

    ha cremat les flors d’oliveres;

 

    escric a l’aigua

    quan els boscos masteguen cendra

    i carrers burxats es dessagnen;  

 

    escric a l’aigua

    ara que els incendis s’entesten 

    a esclafir en viu la llengua;

 

        sense allunyar-me del vers,

        soc a l’ombra del desert

        i escric a l’aigua:

 

        ara que el foc  encén la sembra

        i la collita dels afectes,

 

        allà on tu ets i on et fas aigua   

                                       

 

                                        

 

                                      

                                        on tu ets i et fas  aigua