diumenge, 13 de juny del 2021

Sense fronteres

“Anem ara, en silenci, recobrant 
 pel riu del temps quiet totes les coses” 
Joan Vinyoli 


Reclosa en el silenci, 
un no sé què d’aire tèrbol 
dansa en salpar revolts de por inquieta. 
A la cruïlla, carrers plens 
de mots atrapats pel dol del llarg hivern, 
i veus suspeses al vent del sí sé què. 

Tacat de sang el color de la pell, 
turbulències arreu 
i olor de fum fosc al món incert que ve. 
L’horitzó ensorrat fa pes 
de caure 
més avall. 

Bategarà un bri de llum al cor del món ferit, 
si no travessem els nostres núvols, murs de misèria? 

Quan surarà la pell de primavera, a l’univers 
                                                      sense fronteres? 

8 de juny 2020,

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada