És quan ... el blanc salvatge dansa

                                        És quan dormo que hi veig clar” .  J.V.Foix

                       És quan lluito pensaments que m’acaronen passes

                       És quan el temps s’enfosqueix que dia i nit s’abracen

                       És quan vessa a raig el plor que s’esquerda la terra

                       És quan descordo la pell que em vesteix la nuesa

                       És quan el malson desperta que els records es repleguen

                       És quan tot resta isolat que esclata l’ametller

                       És quan reposen paraules que em sacseja el silenci

                       És quan llueix la mar densa que s’alenteix l’espera

                       És quan es fonen moments que crida la mudesa

                       És quan el llast m’aclapara que el pes s’alleugereix

                       És quan sona el cant del còndor que es tanquen les fronteres

                       És quan es clou el fred que el verb s’obre al misteri

                       És quan se’m perd la memòria que l’oblit avantatja

                       És quan cerco veritat que habito la incertesa

                     El blanc salvatge dansa,

                     i al pas del límit, als marges,

                     s’encrespa la contrària.

                            Dia Mundial de la Poesia 2019, 21 de març