Samuel Aranda. Lesbos, Grècia 2015. Creadors de consciència,
al Palau Robert - 2018
La pluja cau a pes
en la mar deserta,
tèrbola i esbravada.
La
foscor estén les seves ales i el remolí d’onades
llença
cops de vent irat, que et foraden
l’ànima.
Aigües avall, com
una deixalla sacsejada,
t’hi esforces per
arribar enlloc i, a empentes, rodoles.
Creixen els teus
ulls ennuegats a l’aigua enfangada,
el fred et
tenalla les dents, els dits se’t queden balbs
i la pell dels
llavis se t’ennegreix.
Estires la mirada
fixada en el fill de les teves entranyes.
Sense drets
d’asil, migrada com ets,
no et guia cap
estel.
En cel tancat i
terra estreta,
t’acompanya la
dissort.
Escletxes d’oblit
a la pàgina negra, infància negada.
Tanmateix, la
tempesta desentela el teu coratge.
Ofegats d’angoixa
ardent, d’amor i d’horror,
amb somnis i
desesperació alhora,
indignitat
humana, ignomínia fins a l’ofec,
i ferides a la
nafra sagnant de l’aigua.
Se’m glaça el cor
davant el crit trencat de la teva veu.
Deixo al
descobert el fred inquietant d’aquest hivern.
Si no es calma el
mal vent, mai no serem en verd.
4 de novembre 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada