Pouant en aigües
invisibles, veus de silenci.
Una flor blanca,
i la por dels malsons reclosos.
Per les arrels
caminen rius de dubtes,
vers el futur el
vers s’entesta
a compassar els
blaus.
A la línia de
l’horitzó, però,
un toll em
tremola dintre.
Hi serà el
despertar de l’aigua clara?
I més silenci?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada