camino un temps
ombrejat; tanmateix
veig gira-sols
dilluns, 3 de setembre del 2018
dimecres, 22 d’agost del 2018
Al cor de la tarda caient
Al
cor de la tarda caient,
onades
de sentiments suren a l’aigua, cavitats amb veu
de mar crepiten i, de tant en tant,
creixen
marees
negres.
Allà
on tothom podem ser-hi,
migrants
a bord defalleixen, ports d’arreu se’ls neguen.
Aigües avall, a la costa
turmentada, llarga cua d’afamats
en
la cruesa més inhumana. A l’horitzó segat
de tanta
solitud, la remor
de fons lluita
l’anhel de sobreviure.
Aigües amunt, enllà del far, el batec de terra
s’esdevé mut i clama vestir-se d’una altra mirada
per salvar les
forces vençudes.
Quan el sol juga a amagar-se
i
el ball d’una dansa sense fi ondula el reflex daurat,
torno a mi, a la recerca
de cel a les entranyes,
bec, a petits glops, la llum rogenca del
silenci.
Terra endins,
em recull el deler de combat.
Fins que un
esclat de foc fa créixer la claror d’albada.
espurneja
el poema.
I terra
endins es basteix de nou la vida. diumenge, 25 de febrer del 2018
Camí barrat
Camí barrat
Tarda caient
amb
paraules per desnuar
i olor de cendra
per arreu.
Amb la por
guardada,
un fred somort íntim
i
lletres ferides,
llum
suspesa i dolor
colpidor
encès. Crit
de
silenci lligat.
La
dignitat fent niu.
El
nus ve
d’enllà, i tornen
mots a mig dir,
veritats grises.
Al pulmó de
l’hivern,
empedrat
el cel,
preservar la memòria.
diumenge, 12 de novembre del 2017
Refer camins
Zestoa (Gipuzkoa)
“Refer tots els camins ja caminats”
Antoni
Clapés
Cercar el tresor
de les paraules netes,
a l’hora prima.
Si ombreja la remor,
desbrossar l’essencial.
Recosir món
a la corba del temps.
I enfilar fils,
afinant les arestes
d’un verd clar expectant.
Llaurar el cor,
vessar confiança a raig,
si els vents contraris
esquerden els anhels.
I remuntar la vida.
Teixir tendresa,
mentre duri el camí,
pedra resseca.
I en mig d’hores grisenques,
alçar, de les nits, dies.
dijous, 10 d’agost del 2017
Més veritats
Més veritats
on desperta la set
al caminar.
I a on no arriba la veu,
allà, l’hora més blava.
diumenge, 16 d’abril del 2017
Amb tot estès
Amb tot estès
Dies
de sol i fred alhora.
Vora
la mar, el grapat de petxines desgastades a les mans
i
un allau de quimeres al vol. I ençà,
a
la sorra de la vida,
fam
i crit
onegen
les velles cicatrius que les aigües no saben falcar.
Lentament,
en el trencar coral de les onades,
lletres
petites marinades
escriuen
el
dolor del néixer
i
del morir.
Però
a la línia de l’horitzó, amb tot estès,
un
batec de llum tempera pell i ànima,
posa
l’accent al teló de la mirada i dibuixa després
l’instant
del fluix de la tendresa.
Ancorats
els velers, suren presències
submergides.
I els senyals impertinents
de
les ferides respiren.
Al
cel d’abril,
respiren. Sant Pol de Mar, abril 2017
Amb tot estès
Amb tot estès
Dies de
sol i fred alhora.
Vora la
mar, el grapat de petxines desgastades a les mans
i un allau
de quimeres al vol. I ençà,
a la
sorra de la vida,
fam i
crit
onegen les
velles cicatrius que les aigües no saben falcar.
Lentament,
en el trencar coral de les onades,
lletres
petites marinades
escriuen
el dolor
del néixer
i del
morir.
Però a
la línia de l’horitzó, amb tot estès,
un batec
de llum tempera pell i ànima,
posa
l’accent al teló de la mirada i dibuixa després
l’instant
del fluix de la tendresa.
Ancorats
els velers, suren presències
submergides.
I els senyals impertinents
de les
ferides respiren.
Al cel
d’abril,
respiren.
lluïsa
Sant Pol de Mar, abril 2017
Subscriure's a:
Missatges (Atom)