Tanques

                
                            Tanques

            Clam sense via

            amb el fred més salvatge.

            Infame vida.

            De baix a dalt,

            riuada de dolor.

            Torçades a l’ànima.

            Negre, en el cor

            d’aquest vell món ronyós.

            Contra la nit, la veu.

qui elevarà les hores?

Pouant en aigües invisibles, veus de silenci.

Una flor blanca, i la por dels malsons reclosos.

Per les arrels caminen rius de dubtes,

vers el futur el vers s’entesta

a compassar els blaus.

A la línia de l’horitzó, però,                                                                    

un toll em tremola dintre.

Hi serà el despertar de l’aigua clara?

I més silenci?

quan el sol s'encén

                      quan el sol s'encén damunt

                      la neu i s’esfuma

                      el plany de l’ocell,

                       ulls afamats

                       albiren

                       el cel

                       enarborat

          com un cant

          rogent de vent de primavera

dempeus

                                                   

                          a ple hivern

                          basteixo les arrels,

                          cordes trenades;

                          m’infanto novament

                          d’absències i presències.

silenci

                                    no recórrer als mots, no dir: dolor,

                                    ahir, fred, desig, blau, somnis;

                                    no haver d’escriure noms

                                    ni destil·lar artificis

                                    ni xifrar desficis.

                                                    silenci

                                         i contemplar-ne els ulls

la mar gemega

la mar gemega

quan la sort s’enfosqueix

ombres de vida,

paraules enrocades

i l'esvoranc de cara

sense far a l'ànima

sense far a l’ànima

se’ns fa fosc, ens fem nit,

nit sense estels.

amb tanta llum

fer nets els ulls, les mans,

llaurar els dies.

Entre els plecs del silenci

elevar el futur.