Amb tot estès
Dies
de sol i fred alhora.
Vora
la mar, el grapat de petxines desgastades a les mans
i
un allau de quimeres al vol. I ençà,
a
la sorra de la vida,
fam
i crit
onegen
les velles cicatrius que les aigües no saben falcar.
Lentament,
en el trencar coral de les onades,
lletres
petites marinades
escriuen
el
dolor del néixer
i
del morir.
Però
a la línia de l’horitzó, amb tot estès,
un
batec de llum tempera pell i ànima,
posa
l’accent al teló de la mirada i dibuixa després
l’instant
del fluix de la tendresa.
Ancorats
els velers, suren presències
submergides.
I els senyals impertinents
de
les ferides respiren.
Al
cel d’abril,
respiren. Sant Pol de Mar, abril 2017
