dilluns, 30 de març de 2020

clam silent

                                                                           Zestoa, desembre 2019

                                        clam silent

en temps infinit,
quan l’aire negre tentineja
en el minso degoteig de respir
                                                    de tons de grisa pedra,

enmig de la fosquedat a la via,
a prop de la boca del riu, on les aus
no volen fer niu,

i tu esmicoles el polsim dels minuts
en la solitud i la vida negada a tants,
per  tantes hores tan desiguals,
...
i després, en el dol de la distància,

                  un plegat de síl·labes
retallades en el revés d’estretes voreres,
criden
que la primavera és ara silenci,
que el temporal cruix arreu i sense treva,

fins que en el silenci
neixin llavors de primavera.


                            lluïsa, 25 març 2020, versos de quarantena

Cap comentari:

Publica un comentari