Flors d'ametller

                                     Dia Mundial de la Poesia 2025

                                                                                   amb mirada d’hivern

                                                                                                                Maragda

                                                                Flors d’ametller

                                            L’hivern rebel és als meus peus,

                                            mirant de front el fred que em pesa:

                                            misèria fins a la cruesa,

                                            guerres i rèmores i, sense fi, més patiment.

                                            

                                            Serà que els humans som de pedra?

                                            Que no s’endureixin més les veus

                                            ni la pena, que endins portem.

                                            Recollim la pluja i recosim les ferides,

                                            preservem mans i peus del fred

                                            i encenguem promeses de primavera.

                                            Obrim més finestres a la tendresa

                                            i que, arreu, esclatin flors d’ametller.

                                                                                                                21 març 2025

DESIDERATA

 

                                                                                                            Maragda

                                                                    DESIDERATA

                                                                            far 

                            desanimat recreant el capvespre,

                                                                                  pell 

                            expectant de pluja neta de primavera,

                                                                                              fils 

                            blaus cosint traus d’un món massa emboirat,

                                                                                                   flocs 

                            de neu lliscant sobre fulles de tardor apilades,

                                                                                                            ulls 

                            amatents a desfer ombres llargades al planeta incert,

                                fer bategar els dies i les nits a l’horitzó del cor.

                                                            Dia Mundial de la poesia 2024

On és l'estrella? Nadal 2023

 

                                                                         Maragda

On és l’estrella?

 

        En mig d'aquesta fosca nit

        d'inèrcies i esquerdes arreu...,

        en tibar la pell del silenci

        es desperta a l’anima       un clam                

        de vida amb renovat alè

        i, al clot del cor                un verd serè

                                                         on és l’estrella,

                                           ple d’aigua i de llum,        que ressona                     

        més i més,                         per tota la terra.

 

La vida, companya de viatge

 

                                                                                              Maragda 2023        

            La vida, companya de viatge,   

            igual que la mort,

                                            quan arriba. 

 

           I vaig de camí,

           en mig del brogit de peces

           sense endreçar encara,

                                         on despunten les ones,

                                         de tants records trossejats. 

          És on soc,     

                              a l’espera del cant de l’alba.

Tant sols la mirada

 

                Tant sols la mirada

                                                        

                És sense fi la mirada

                en el teu caminar descalç,

                tant si duus la llum del sol

                com l’ombra d’un vaixell que s’enfonsa;

                tant si és el somriure discret

                com la negror de runa desfeta.                      

 

                I ara, en el fred del vent,

                a l’horitzó del mar obert,

                és ací on abrigo el teu cant,

                la música dels ulls.    

 

                I en desfullar la mirada

                de tu i de mi, se’ns revela,

                tot a l’instant, el to, el gest,

                el respir i el tacte.

                         

                Per pouar, en el silenci

                i, en el blau de l’aigua clara,

                només la mirada.

                                                

                        Dia Mundial de la Poesia 2023

Nadal 2022

 

                                                                                                 Maragda

                                                Al bell mig dels llums

                                               que ens enlluernen,

                                                la broma  d’horabaixa;

                                                i en camí de travessar

                                                aquest temps esquerp

                                                de l’hivern enfredorit

                                                -vermell de guerra i d’amenaces-,

                       

                                                fer renéixer més,

                                                                              a cor de mare,

                                                l’esclat de llum reveladora

                                                que escalfa la mirada,

                                                ens desclou les ombres,               

                                                i l’horitzó se’ns obre

                                                fins a copsar l’essència  

                                                                                         a cor de mare. 

escric a l'aigua

                                                            Maragda

                                    escric a l’aigua

 

    quan al país tant n’escasseja

    i una  tempesta solar

    ha cremat les flors d’oliveres;

 

    escric a l’aigua

    quan els boscos masteguen cendra

    i carrers burxats es dessagnen;  

 

    escric a l’aigua

    ara que els incendis s’entesten 

    a esclafir en viu la llengua;

 

        sense allunyar-me del vers,

        soc a l’ombra del desert

        i escric a l’aigua:

 

        ara que el foc  encén la sembra

        i la collita dels afectes,

 

        allà on tu ets i on et fas aigua   

                                       

 

                                        

 

                                      

                                        on tu ets i et fas  aigua