dimecres, 27 de maig de 2020

Si fos primavera




Si fos primavera,
la natura en flor i les gavines  
dansant vora el riu,     
desafiarien el món fatigat,   
els dies d’ofec callat.    

Si fos primavera,
sobre el contrallum, a doll,                                        
la neu desplegaria més veritats.         
Enfora i endins respirarien  
tronc i escorça junts.                            

Si fos primavera,  
els enigmes del negre tan negre                  
batrien el pensament.                
Amb la sorra blanca als peus  
més caminaríem a sol post.          

Si fos primavera,
a l’ombra del dol esclataria                        
un enfilall de paraules mudes.         
I en el vers del silenci, un floc de bellesa:                        
l’immens del blau i la tendresa del verd,  

                    si fos primavera...


dimecres, 29 d’abril de 2020

Haikus en temps de confinament




                                             Espai endins,
                                                 ençà de les finestres,
                                             eixamplo els dies.

                                             En brots incerts
                                             camino les paraules,
                                             i un alè d’aire.                 

                                             Al lloc més íntim,
                                             alentida la vida,
                                             retinc les hores.                           

                                             Un plec de veu
                                             dilata la mirada,
                                             si és primavera.

                                             Arboro el temps
                                             en flaire de records.
                                             Conreo afectes.                                      

                                             Per un sol vers
                                             en el pulmó dels ulls,
                                             alleto somnis.

                                             Amb l’ànim prest
                                             i lletres aromant,
                                             m’arriben roses.


dilluns, 30 de març de 2020

clam silent

                                                                           Zestoa, desembre 2019

                                        clam silent

en temps infinit,
quan l’aire negre tentineja
en el minso degoteig de respir
                                                    de tons de grisa pedra,

enmig de la fosquedat a la via,
a prop de la boca del riu, on les aus
no volen fer niu,

i tu esmicoles el polsim dels minuts
en la solitud i la vida negada a tants,
per  tantes hores tan desiguals,
...
i després, en el dol de la distància,

                  un plegat de síl·labes
retallades en el revés d’estretes voreres,
criden
que la primavera és ara silenci,
que el temporal cruix arreu i sense treva,

fins que en el silenci
neixin llavors de primavera.


                            lluïsa, 25 març 2020, versos de quarantena

Temps salvatge




A terra i mar,
la llevantada ensenya les dents,             cap amunt,
com un tauró revoltat, incontenible.
Brama l’aigua, i el mar s’estavella
contra les roques. La fúria de les onades rondina
despietadament, vantant-se d’arrencar dics,
trinxar arbres, fer caure ponts, ofegar cultius,
vomitar deixalles...
                                                                  
La natura colpejada afebleix l’ànima.
Fantasmes desorientats caminen dies cecs,
inquiets fins que l’envestida rabiosa arrossega
l’avenir
riera
avall,
i deixa l’eixida sense aire.
Atemorida, la vida no respira.

L’hivern, capgirat, fa alentir el pas.
I de la desfeta, què en fem?
       
Brogit a l’interior.

Tanmateix, el bategar de fons
per allunyar ombres
i trenar paraules
acorralades
sota
la guspira d’una llum renovada.


                                 lluïsa, gener-febrer-març, 2020  
                                       Dia Mundial de la Poesia 2020

divendres, 17 de gener de 2020

ulls aprenents de l'hivern

                                                                                                       Zestoa, desembre 2019


            ulls aprenents de l’hivern

            en la rosada matinal,
            mentre bufa el vent
            en el verd intens
            i emergeix seré
            un blavós de cel,

            amb la molsa als llavis,
            i la pena tibant la pell,

            ulls aprenents de l’hivern
            filen en silenci,
                        el pes de la neu,
            l’abisme del dubte,
                        el fang de la vida

            inquiets dins la polpa,
            més que mai abans,

            allotgen el bri,
            més nostàlgia de més enllà

diumenge, 22 de desembre de 2019

nadal 2019

                                                                   Maragda


                               en el pols de vida,

                               pelegrins
                               de l’invisible,

                                        entre
                                        clarobscurs,

                              cercarem
                              la carícia de la Llum




diumenge, 4 d’agost de 2019

versos d'estiu 2019

No fan vacances els pensaments ni els sentiments:
en cada vers
viatja una mica de mi i s’escola el desig
d’albada.

evocar les fonts de les arrels, llaurar
els dies ressecs, alliberar
els mots empresonats, explorar
nous vials als camins barrats, percebre
les onades del mar asserenat, conviure
amb els sabors agredolços, rescatar
la veritat segrestada, escoltar
la veu entre els plecs del silenci, olorar
les aromes d’un paisatge perfumat, oferir
la frescor de l’aigua a les nits de pesantor, bastir
de nou els projectes esguerrats, transitar
els passatges de la saviesa, refer
les recerques abandonades, donar
alè als somnis embrionaris, tolerar
les incerteses d’hores feixugues, reivindicar
el joc net, assaborir
la bellesa de les paraules que ens diuen, tenir
més verbs per conjurar el present, oxigenar
l’aire del futur incert, contemplar
el cel rogenc i la lluna blanca encisada, entaular
vida per celebrar amb els amics, omplir
de música els calaixos de l’ànima, alletar
la solitud dels silencis afamats, remullar
les plantes en la travessa estiuenca, gaudir
de la llum matinal i del caient de la tarda, cuidar
un trosset del planeta, vestir
d’ales grogues les parets de vidre, lluitar
perquè la llengua perduri, emparar
els menors no acompanyats, allargassar
la data de caducitat de les il·lusions, defensar
el salvament de vides a la mediterrània, sentir
el cor ple de noms, aixecar
torres d’espera, ...