“Anem ara, en silenci, recobrant
pel riu del temps quiet totes les coses”
Joan Vinyoli
Reclosa en el silenci,
un no sé què d’aire tèrbol
dansa en salpar revolts de por inquieta.
A la cruïlla, carrers plens
de mots atrapats pel dol del llarg hivern,
i veus suspeses al vent del sí sé què.
Tacat de sang el color de la pell,
turbulències arreu
i olor de fum fosc al món incert que ve.
L’horitzó ensorrat fa pes
de caure
més avall.
Bategarà un bri de llum al cor del món ferit,
si no travessem els nostres núvols, murs de misèria?
Quan surarà la pell de primavera, a l’univers
sense fronteres?
8 de juny 2020,
