Espai endins,
ençà de les
finestres,
eixamplo els dies.
En brots incerts
camino les paraules,
i un alè d’aire.
Al lloc més íntim,
alentida la vida,
retinc les hores.
Un plec de veu
dilata la mirada,
si és primavera.
Arboro el temps
en flaire de records.
Conreo afectes.
Per un sol vers
en el pulmó dels ulls,
alleto somnis.
Amb l’ànim prest
i lletres aromant,
m’arriben roses.
