diumenge, 10 de maig del 2015

qui elevarà les hores?



Pouant en aigües invisibles, veus de silenci.
Una flor blanca, i la por dels malsons reclosos.

Per les arrels caminen rius de dubtes,
vers el futur el vers s’entesta
a compassar els blaus.

A la línia de l’horitzó, però,                                                                    
un toll em tremola dintre.

Hi serà el despertar de l’aigua clara?

I més silenci?


dimarts, 10 de març del 2015

quan el sol s'encén



                      quan el sol s'encén damunt
                      la neu i s’esfuma
                      el plany de l’ocell,

                       ulls afamats
                       albiren
                       el cel
                       enarborat

          com un cant
          rogent de vent de primavera

dissabte, 7 de febrer del 2015

dempeus


                                                   
                          a ple hivern
                          basteixo les arrels,
                          cordes trenades;

                          m’infanto novament
                          d’absències i presències.


dimecres, 14 de gener del 2015

silenci


                                    no recórrer als mots, no dir: dolor,
                                    ahir, fred, desig, blau, somnis;
                                    no haver d’escriure noms
                                    ni destil·lar artificis
                                    ni xifrar desficis.

                                                    silenci

                                         i contemplar-ne els ulls

la mar gemega


la mar gemega
quan la sort s’enfosqueix

ombres de vida,
paraules enrocades

i l'esvoranc de cara