dilluns, 30 de març del 2020

clam silent

                                                                           Zestoa, desembre 2019

                                        clam silent

en temps infinit,
quan l’aire negre tentineja
en el minso degoteig de respir
                                                    de tons de grisa pedra,

enmig de la fosquedat a la via,
a prop de la boca del riu, on les aus
no volen fer niu,

i tu esmicoles el polsim dels minuts
en la solitud i la vida negada a tants,
per  tantes hores tan desiguals,
...
i després, en el dol de la distància,

                  un plegat de síl·labes
retallades en el revés d’estretes voreres,
criden
que la primavera és ara silenci,
que el temporal cruix arreu i sense treva,

fins que en el silenci
neixin llavors de primavera.


                            lluïsa, 25 març 2020, versos de quarantena

Temps salvatge




A terra i mar,
la llevantada ensenya les dents,             cap amunt,
com un tauró revoltat, incontenible.
Brama l’aigua, i el mar s’estavella
contra les roques. La fúria de les onades rondina
despietadament, vantant-se d’arrencar dics,
trinxar arbres, fer caure ponts, ofegar cultius,
vomitar deixalles...
                                                                  
La natura colpejada afebleix l’ànima.
Fantasmes desorientats caminen dies cecs,
inquiets fins que l’envestida rabiosa arrossega
l’avenir
riera
avall,
i deixa l’eixida sense aire.
Atemorida, la vida no respira.

L’hivern, capgirat, fa alentir el pas.
I de la desfeta, què en fem?
       
Brogit a l’interior.

Tanmateix, el bategar de fons
per allunyar ombres
i trenar paraules
acorralades
sota
la guspira d’una llum renovada.


                                 lluïsa, gener-febrer-març, 2020  
                                       Dia Mundial de la Poesia 2020