No fan vacances els pensaments ni els sentiments:
en cada vers
viatja una mica de mi i s’escola el desig
d’albada.
evocar les fonts de les arrels, llaurar
els dies ressecs, alliberar
els mots empresonats, explorar
nous vials als camins barrats, percebre
les onades del mar asserenat, conviure
amb els sabors agredolços, rescatar
la veritat segrestada, escoltar
la veu entre els plecs del silenci, olorar
les aromes d’un paisatge perfumat, oferir
la frescor de l’aigua a les nits de pesantor, bastir
de nou els projectes esguerrats, transitar
els passatges de la saviesa, refer
les recerques abandonades, donar
alè als somnis embrionaris, tolerar
les incerteses d’hores feixugues, reivindicar
el joc net, assaborir
la bellesa de les paraules que ens diuen, tenir
més verbs per conjurar el present, oxigenar
l’aire del futur incert, contemplar
el cel rogenc i la lluna blanca encisada, entaular
vida per celebrar amb els amics, omplir
de música els calaixos de l’ànima, alletar
la solitud dels silencis afamats, remullar
les plantes en la travessa estiuenca, gaudir
de la llum matinal i del caient de la tarda, cuidar
un trosset del planeta, vestir
d’ales grogues les parets de vidre, lluitar
perquè la llengua perduri, emparar
els menors no acompanyats, allargassar
la data de caducitat de les il·lusions, defensar
el salvament de vides a la mediterrània, sentir
el cor ple de noms, aixecar
torres d’espera, ...
