petits espais...

                                         ”’unebat” de LEOK’K,  in memoriam Xebas

    

        Es dobleguen amb dolor
        les línies esquinçades a l'horitzó.

       

        Les mans, enjogassades amb la baqueta

        batent platerets, tambors, 

        descansen dins les arestes  dels records.

        Mut el cel, com un silenci que s’allunya.

       

        I a l’angle de l’infinit,

        ressò de música viva.

                                               ...........

       

        Oinazez tolesten dira

        lerroak, egunen odaiertzean apurtuak.

        Makilekin jolas egiten zuten eskuak,

        txindatak eta danborrak joaz,

        oroitzapenen ertzean diraute orain.

        Mutua zerua isiltzen den isilunea bezain.

       

        Eta infinituaren angulura,

        musika biziaren oihartzuna.                   

                                                                             Ekhiñe Egiguren-ek itzulia.

                                                                             Traduït a l’euskera: Ekhiñe Egiguren