diumenge, 25 de febrer del 2018

Camí barrat


                                                      Camí barrat

                                                        Tarda caient 
                                                        amb paraules per desnuar
                                                        i olor de cendra per arreu.
                                                        Amb la por guardada,
                                                                    un fred somort íntim
                                                        i lletres ferides,
                                                        llum suspesa i dolor
                                                        colpidor encès. Crit
                                                        de silenci lligat.
                                                        La dignitat fent niu.

                                                                      El nus ve
                                                                      d’enllà, i tornen
                                                                      mots a mig dir,
                                                                      veritats grises.
                                                  Al pulmó de l’hivern,
                                                  empedrat el cel,
                                                                      preservar la memòria.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada