Amb tot estès
Dies de
sol i fred alhora.
Vora la
mar, el grapat de petxines desgastades a les mans
i un allau
de quimeres al vol. I ençà,
a la
sorra de la vida,
fam i
crit
onegen les
velles cicatrius que les aigües no saben falcar.
Lentament,
en el trencar coral de les onades,
lletres
petites marinades
escriuen
el dolor
del néixer
i del
morir.
Però a
la línia de l’horitzó, amb tot estès,
un batec
de llum tempera pell i ànima,
posa
l’accent al teló de la mirada i dibuixa després
l’instant
del fluix de la tendresa.
Ancorats
els velers, suren presències
submergides.
I els senyals impertinents
de les
ferides respiren.
Al cel
d’abril,
respiren.
lluïsa
Sant Pol de Mar, abril 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada