dissabte, 30 de novembre del 2013
dissabte, 2 de novembre del 2013
Hainbat bide egiteke - Tants camins per fer
Paisatge des de casa Xebas, a Zestoa, estiu 2013
Hainbat bide egiteke, hainbat urrats emateko, hainbat bide aurretik.
Nekearekin bideak musikaren pasio-bideetan,
bide irekiak
goiz hotzean desagertzen diren ildoetatik
udazken honetan, azken bulkadak
nekea eta irrika desagertarazi dituenean.
Egindako bideak eta egiteke daudenak
eta, aitzitik, oraindik osatu gabe dauden bizi-zauriak.
Oroitu ditut joan-etorriak,
zoko guztiak miatu eta gelditu egin naiz,
begirada lurrean finko. Begiak tenkatuta,
hutsa luzatu eta oroitzapenak bidertzen dira.
Zure bidaia amaitu denean,
zurekin,
arimaren paisaia hau bizi dut berriz.
lluïsa
bide irekiak
goiz hotzean desagertzen diren ildoetatik
udazken honetan, azken bulkadak
nekea eta irrika desagertarazi dituenean.
Egindako bideak eta egiteke daudenak
eta, aitzitik, oraindik osatu gabe dauden bizi-zauriak.
Oroitu ditut joan-etorriak,
zoko guztiak miatu eta gelditu egin naiz,
begirada lurrean finko. Begiak tenkatuta,
hutsa luzatu eta oroitzapenak bidertzen dira.
Zure bidaia amaitu denean,
zurekin,
arimaren paisaia hau bizi dut berriz.
lluïsa
Ekhiñe Egiguren-ek itzulia
traduït a l'euskera: Ekhiñe Egiguren
traduït a l'euskera: Ekhiñe Egiguren
Tants camins per fer,
camins de sofrença en camins
de passió musical,
camins oberts
en camins
que s’esfumen, al matí fred
d’aquesta tardor, quan l’última empenta
de vida tanca la passió i la sofrença.
Trams ja fets i per fer
i encara sense guarir les ferides
de la vida.
Rememoro anades i vingudes,
exploro tots els racons i m’aturo
amb la mirada clavada a terra. Tibats el ulls,
el buit estira i multiplica
records fixats.
Quan s’ha acabat el teu viatge,
amb tu
revisc
aquest paisatge de l’ànima.
lluïsarevisc
aquest paisatge de l’ànima.
dilluns, 7 d’octubre del 2013
dilluns, 30 de setembre del 2013
dimarts, 17 de setembre del 2013
divendres, 13 de setembre del 2013
Setembre se'n va i ve
A L’Escala, des de la Medusa
Setembre se’n va i ve
Setembre perd els seus dies,
indecís i sense soroll,
amb l’enyor del sol
que ja no escalfa.
Tampoc
no s’endu la solitud ni les pors
de les hores fosques.
El rostre del setembre
em ve
de cara i em remou a dins,
en el lloc de la inclemència,
que se’n va i ve
i no
s’acaben mai
els neguits.
els neguits.
Cap al tard, a la nit
del cor, tanco el ulls
per mirar la solitud.
M’aixoplugo
sota l’empara del pensament,
en la llum silent
de la finestra encesa.
lluïsa dimarts, 3 de setembre del 2013
haikus d'estiu
Entre els núvols,
després de la tempesta,
el sol festeja.
La veu trencada
va clamant
dies amples
en lenta
espera.
Passen les
hores
i dura poc
la vida.
La set
camina.
Allò que es guanya
a frec d’allò tan fràgil.
Em sé viva,
ara.
Amb tu, a punt d’alba,
per fer les nits més clares.
La calma es vincla.
lluïsa
lluïsa
Subscriure's a:
Missatges (Atom)