dissabte, 30 de novembre del 2013

la mort





                         
                         a petits glops, la mort
                         o de sobte, a qualsevol revolt,

                                com el silenci del mar que s’estilitza a la tardor,
                                        com la neu que, a l’hivern, cau a flocs,
                                                com l’ona expansiva que esclata a sol post...

                         i s’espesseix la tristor d’un pàl·lid gris
                         per no sucar en el negre més fosc de la vida.    


                         

dissabte, 2 de novembre del 2013

Hainbat bide egiteke - Tants camins per fer

                                           Paisatge des de casa Xebas, a Zestoa, estiu 2013

    
                Hainbat bide egiteke, hainbat urrats emateko, hainbat bide aurretik.

                     Nekearekin bideak musikaren pasio-bideetan,
                     bide irekiak
                     goiz hotzean desagertzen diren ildoetatik
                     udazken honetan, azken bulkadak
                     nekea eta irrika desagertarazi dituenean.

                     Egindako bideak eta egiteke daudenak
                     eta, aitzitik, oraindik osatu gabe dauden bizi-zauriak.

                     Oroitu ditut joan-etorriak,
                     zoko guztiak miatu eta gelditu egin naiz,
                     begirada lurrean finko. Begiak tenkatuta,
                     hutsa luzatu eta oroitzapenak bidertzen dira.

                     Zure bidaia amaitu denean,
                     zurekin,
                     arimaren paisaia hau bizi dut berriz.                         

                                                                                                                       lluïsa
                                                                                                               Ekhiñe Egiguren-ek itzulia
                                                                                                               traduït a l'euskera: Ekhiñe Egiguren

         Tants camins per fer,                                                                

         camins de sofrença en camins                    
         de passió musical,
                                        camins oberts en camins
         que s’esfumen, al matí fred
         d’aquesta tardor, quan l’última empenta
         de vida tanca la passió i la sofrença.

         Trams ja fets i per fer
         i encara sense guarir les ferides
         de la vida.
                
                     Rememoro anades i vingudes,
         exploro tots els racons i m’aturo
         amb la mirada clavada a terra. Tibats el ulls,
         el buit estira i multiplica
         records fixats.
  
         Quan s’ha acabat el teu viatge, 
         amb tu 
                     revisc 
                     aquest paisatge de l’ànima.
                                                                         lluïsa

dilluns, 7 d’octubre del 2013

d'un tendre silenci


                              






Fotografia original de Lourdes Humet


                              
                                  un tel de tendresa
                      s’estén
                                    discret
                      al palmell de la pedra


                      muda de paraules,
                      esclato
                      en silencis
                                                                  ardents
                                                                                                      lluïsa

dilluns, 30 de setembre del 2013

amb mots de tardor


                                                      a redós dels reptes pendents,
                                         engrunes de penes flotant, esperen
                                         encara un cel
                                         en colors de tardor, 
                                                                         abans que no fosquegin els dies
                                         i les ombres s’inquietin amb noves incerteses.
                                                                                                                                                                                                                                                                         lluïsa

dimarts, 17 de setembre del 2013

al límit de la nit


                                                    se’m despentina
                                                    la calma
                                                                   al límit de la nit

                                                    el silenci descansa
                                                    per despertar
                                                                           amb noves ales

                                                                                           lluïsa

divendres, 13 de setembre del 2013

Setembre se'n va i ve

                                           A L’Escala, des de la Medusa


                                              Setembre se’n va i ve

                                              Setembre perd els seus dies,
                                              indecís i sense soroll,
                                              amb l’enyor del sol
                                              que ja no escalfa.
                                              Tampoc
                                              no s’endu la solitud ni les pors
                                              de les hores fosques.

                                              El rostre del setembre
                                              em ve
                                              de cara i em remou a dins,
                                              en el lloc de la inclemència,
                                              que se’n va i ve
                                              i no s’acaben mai 
                                                                         els neguits.

                                              Cap al tard, a la nit
                                              del cor, tanco el ulls
                                              per mirar la solitud.
                                              M’aixoplugo
                                              sota l’empara del pensament,
                                              en la llum silent
                                              de la finestra encesa.
                                                                                               lluïsa 

                                                                                                         


dimarts, 3 de setembre del 2013

haikus d'estiu



Entre els núvols,
després de la tempesta,
el sol festeja.

La veu trencada
va clamant dies amples
en lenta espera.

Passen les hores 
i dura poc la vida.
La set camina.  

Allò que es guanya
a frec d’allò tan fràgil.
Em sé viva, ara.

Amb tu, a punt d’alba,
per fer les nits més clares.
La calma es vincla.

                                                                    lluïsa