dimarts, 3 de setembre del 2013

vora el riu


                                                                 vora el riu  
                                                   
                                              ençà del vent,
                                              el buit
                                              del gris silenci s’espesseix.
                                              la nit del dia
                                              aviva,
                                              a ritme lent,
                                              solituds que verdegen.

                                              amb tremolor reculo les passes dels anys,
                                              reconec la foscor del rostre
                                              del temps aquell,
                                              i se’m desfà la nuesa de la vida
                                              als dits.

                                              al refugi íntim dels mots,
                                              en el moviment incessant
                                              de les fulles, els verds m’atien
                                              els ulls
                                              envers records inesborrables.
                       
                                                                  bec l'aigua
                                              en la veu que bull
                                              enllà de les paraules mudes.

                                  s’encenen versos de solitud.

                                                                                                           lluïsa
A peu, vora el riu Urola, a l’agost




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada